Filà
Terç de Suavos
Aquesta filà es va fundar l’any 1867. No s’ha trobat un document fundacional, però al relat oral s’afig una Reseña històrica de la filada de Zuavos de Bocairente a contar del año 1901. Julián Castelló, autor de la lletra de l’himne de Sant Blai i suavo, va efectuar aquesta compilació sobre les dades que es tenien en aquella època sobre la fundació. Gràcies a aquell document s’ha pogut saber l’any exacte, així com també els primers membres fundadors.
El nom inicial de la filà sembla que fou Zuavos Pontificios del Papa, en referència a uns batallons rellevants en la guerra d’unificació italiana. Probablement, a Bocairent hi havia fervorosos partidaris dels carlistes; de fet, José Esplugues de Mesa, baró de Zafra i líder del carlisme al nostre territori, va viure a Bocairent fins a l’any 1868, i és molt plausible que tinguera relació amb els fundadors de la filà. Per altra banda, el pretendent carlista Alfonso Carlos de Borbón va ingressar en els suavos pontificis de Roma l’any 1867. Novament a les Festes de Moros i Cristians de Bocairent, l’exemple d’un cos militar -aquesta vegada estranger- inspira la creació d’una filà. La creixent reputació que adquiriria el cos, el coneixement de què existia a Itàlia per l’ingrés del pretendent carlista, més la influència d’un carlista rellevant, probablement catalitzara en la fundació d’aquesta companyia al poble. No és estranya la referència a altres països a l’hora de configurar una comparsa, ja que a Sax es va fundar per la mateixa època la comparsa de Garibaldinos, probablement d’ideologia liberal i que van ser els enemics de l’exèrcit pontifici a Itàlia.
La influència carlista determinarà també la indumentària de la filà, amb la presència de boina (i la del Terç de Suavos és l’única filà en què forma part de l’uniforme), de manta creuada, el tipus de sabre o la jaqueta. Al mateix temps, l’uniforme s’assemblava als suavos pontificis que van agafar la indumentària dels suavos algerians; d’ahí l’aspecte tan cridaner del trage.
El principal acte que els caracteritza és el “Piquete” del dia de Sant Blai. Actualment són la filà més nombrosa i el seu maset està situat en la placeta de Sant Blai, on es situava l’ermita del segle XVII. Per a entrar a l’emblemàtica placeta cal passar per un arc que era l’antic d’entrada al poble pel “portal nou”, situat on ara hi és el maset.
A banda de totes les lletres jocoses i cançonetes, els Suavos són una de les filaes que han participat tradicionalment en “l’Ambaixada de la Rissa”. La seua peça musical característica és El Zuavo, melodia contagiosa que els acompanya durant tota la vesprada del dia de Sant Blai. Pel que fa al sector laboral dels Suavos, no s’especifica res, simplement que en origen serien fervorosos carlistes.
Un altre tret característic és que el seu capità té l’obligació de portar el trage oficial de la filà durant les festes amb certs distintius. Tant el capità com l’alferes porten la boina roja amb serrells daurats, mentre que la filà la porta blanca amb serrells rojos els homes, i roja amb serrells blancs les dones. El capità també porta tres estreles, tant a la boina com a la bocamànega de la jaqueta, mentre que l’alferes solament n’incorpora una. Són l’única filà que el capità porta sabre durant totes les festes com a complement. Abans hi hauria altres ‘filaes’ que també en durien, com els Mosqueters, però hui dia únicament ho conserven els Suavos.
L’obligatorietat de portar el trage oficial ve des dels primers temps en què tots els capitans, excepte els dos de bàndol (Espanyoletos i Moros Vells), havien d’anar amb el trage de la filà. Per la seua banda, els capitans i alferes de bàndol, així com els ambaixadors, havien d’anar diferent de la resta, es suposa que amb més ornamentació. Amb la incorporació de trages especials de manera més massiva, la majoria de filaes van passar a permetre la utilització d’aquests per als seus càrrecs. Tanmateix, en l’actualitat són tres les que no ho permeten encara: Suavos, Estudiants i Mosqueters.