Filà d'Estudiants
És l’última filà del bàndol cristià. Junt amb els Contrabandistes, és una de les ‘filaes’ més prolífiques per la geografia morocristiana. En aquest sentit, són d’aquelles que naixen amb fortes traces del segle XIX, i de les poques que han sobreviscut a l’intent de solucionar el suposat anacronisme sobre la “reconquesta”, a través del recreacionisme que va succeir a nombroses poblacions durant el segle XX.
Sempre s’ha vist l’origen d’aquestes companyies en els batallons d’estudiants. En el nostre cas, el que més prop ens agafa és el Regiment d’Estudiants-Artillers de la Universitat de València, que va participar activament en la Guerra d’Independència o “del francés”. Novament, la proximitat d’un cos militar, juntament amb la probabilitat de què algun bocairentí, familiar o conegut en formara part, va suposar el naixement d’una companyia al poble.
Tradicionalment s’havia afirmat com a data fundacional dels Estudiants l’any 1869; per tant, posterior als Suavos. Tanmateix, a la crònica de 1863 ja apareixen referenciats, per tant realment són anteriors als Suavos. Sembla que van deixar de participar en la festa i en aquell temps van sorgir els Suavos, guanyant el torn als Estudiants. La següent evidència que hem pogut conèixer és una donació a l’hospital-asil, datada en l’any 1871. Les composicions literàries de l’última part del segle XIX són molt nombroses. Per altra banda, en 1912 van tornar a desaparéixer per falta de components, amb el compromís adquirit de refundar-la tan prompte com fora possible. Açò va succeir l’any 1918, quan -a més a més- van incorporar el seu uniforme tan característic.
Aquesta filà, de vegades, ha comptat amb una Tuna, una corporació musical diferent a la banda. El trage que porten és semblant a les actuals estudiantines, i correspon a la vestimenta utilitzada pels estudiants dels col·legis majors de més antic. Com els Contrabandistes, també destacaven per anar sempre acompanyats d’una guitarra i de versos composats pels mateixos festers. Són una de les filaes més prolífiques quant a producció d’aquest tipus, i la que més ha estat estudiada gràcies al seu membre Josep Villarrubia Juan. Participaven també en les Ambaixades de la Rissa.
La melodia que sempre els acompanya va ser una de les primeres composicions bocairentines especifiques per a festes. Es titula Estudiante Pinturero i la firma el compositor local Antonio Calatayud, el qual va musicar una lletra de Gaspar Mollà Gonzàlez. Per últim, els components d’aquesta filà tradicionalment han format part de l’oligarquia local, que per altra banda eren els qui més estudis tenien i els dirigents de les fàbriques tèxtils. També han militat en les seues files alguns alcaldes de la localitat.